El silenci, la meditació

Aquests dies, arran del premi Josep Pla i de la propera aparició  de la novel.la El silenci (gràcies des d’aquí als nombrosos lectors que m’han fet arribar la seva felicitació; un gran regal, els seus correus electrònics), els col.legues periodistes m’han fet preguntes sobre la meditació, atès que és un dels temes de què parla la novel.la, i el primer que m’he esforçat a deixar clar és que no associo la meditació a cap religió. Tot i que la meditació és l’eina bàsica de moltes tradicions espirituals, jo la considero un instrument pràctic. Com fer esport. Necessària com menjar cada dia. Meditar, contràriament al que s’ha cregut en la nostra cultura durant molt de temps, no és donar voltes a alguna cosa. Em ve al cap un llibre de Juan Benet que es titula Una meditación, i que és tot el contrari de la meditació tal i com un servidor l’entén. Un llibre costumista, espès, amb moments, això sí, d’una prosa sinuosa i a la vegada esmolada com una fulla d’acer. Un dia l’escriptor valencià Manuel Vicent em va dir: “Benet aconseguia escalar grans cims, però sempre pujava pel costat més rocallós i abrupte de la muntanya”. Meditar no és donar voltes a res. Tampoc és deixar la ment en blanc. L’art de meditar, segons el filòsof Alan Watts, és una forma de posar-se en contacte amb la realitat. I la raó per meditar és que la majoria de persones civilitzades han perdut el contacte amb la realitat. Confonen el món tal i com és, amb el món tal i com elles el pensen.  És sorprenent, diu Watts, tot el que no existeix en el món real: “Per exemple, en el món real no hi ha coses ni successos”.